divendres, 31 de desembre del 2010

Els últims dies de l' any.

He fet una setmana de vacances i podria dir que ha sigut bastant profitosa.

He construït un banc de treball a mida, que era una cosa que feia temps tenia ganes de fer. D' alçada un metre, 90 cm d' ample i 60 de fondària i la Cota 49 avança bastant bé.

Per fer el banc he utilitzat passamà de de 30x2,5 volia perfil en "L" però en 30 no n' hi havia per donar-li més duresa. Tub quadrat de 30x30x1,5mm.


 El passamà està tallat a 45º a les puntes i soldats per fer el sobre.



Un cop fet el marc es posen les potes a nivell i es solden. Per reforçar-les he col·locat un travesser a les dos del darrere que les uneix entre si i en aquest travesser dos talls que van des de l' unió del sobre amb les potes al travesser i així lligar tot el banc i donar-li força i estabilitat. Les dos del davant tenen un tall de passamà que les uneix amb les del darrere per posar-hi una estanteria.


La estructura ha quedat forta i s' aguanta molt bé!!. L' he pintat amb esprai galvanitzat i un sobre de DM de 10mm de color vermell. Això si amb el cargol posat a un cantó.


Respecte la Cota ja he obert l' esmorteïdor que em faltava, sort del cargol del banc i d' una clau que tinc del 30-32. A base de fer força i molta palanca ha sortit tot sense trencar res que ja és molt. Ara caldrà buscar el groc original per pintar-los.

El xasís de la moto ja està tot imprimat i si el temps ho permet el cap se setmana vinent ho pintaré de gris plata! . Les fotos parlen per si soles!



Aquí es veuen tots els elements penjats com pernils assecant-se. Han caigut 4 gotes i ho he hagut de tapar corrents amb una lona!. Per sort no s' han mullat!



Detall de la feina feta que almenys té un color net i maco com es mereix.

Bon any nou a tothom!!!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Poca feina

Aquest cap de setmana poca cosa he fet de la Cota. Anar a recollir quatre peces, triar la pintura del xassís i desmuntar els esmorteïdors per portar molles a cromar, pintar-los i arreglar-los.
Per desmuntar-los he utilitzat l' útil que em faig fabricar. Al ser un esmorteïdor petit treballava millor amb un braç:



La contrafemella estava clavada amb el cap superior de l' esmorteïdor però amb una mica de calor i un cop de GT 85 (l' esprai que es veu a la foto) ha sortit amb molta facilitat i sense fer malbé res. De fet son uns esmorteídors Telesco, molt similars als de la Enduro 360 H6 que també son Telesco i que no m' atreveixo a restaurar. Els tinc desmontats però el sistema d' expansió de l' oli amb un plàstic exterior no m' inspira gaire confiança. Així que els retens ja els tinc!.



Al calentar per obrir el tap ha sortir tota la merda que quedava a dins, restes d' oli i aire. No volgueu saber la pudor que feia l' esmorteïdor al obrir-lo i netejar-lo per dins. Us estalviaré la seva descripció, gens agradable i tampoc vull imitar a Patrick Suskind a el Perfum, cadascú lo seu. El tap porta una tòrica abans de la rosca. Com que l' he escalfat he anat obrint a poc a poc i sort he tingut perquè per la pressió que s' ha generat allà dins ha sortit la tòrica del seu lloc. Ha fet una petita expolisoó per la pressió generada i sortia un bon filet de vapor que m' hagués pogut cremar la cara. Cal anar amb molt de compte amb aquestes operacions.


Aquí es pot veure tota la merda com sortia i bullia per sobre el tap. La setmana de després de nadal espero poder fer molta cosa doncs tinc una setmana de vacances.


Bon Nadal a tothom!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Un cap de setmana intens

Aquest títol defineix perfectament que he fet molta feina amb la Cota aquest cap de setmana.
Primer vaig desfer el nyap que van fer per aguantar el pedal de fre amb el xasis. Una soldadura mal feta sobre un circlip en un eix quadrat i que estava tot arrodonit. Solució. Amoladora, disc de tallar, paciència, bon pols dónen com a resultat un treball ben fet i fi. Perdoneu la foto que està una mica borrossa. El "reenvio" del fre està una mica marcat però res que no es pugui solucionar amb una mica de tela esmeril.

Trec els ditxosos casquillos del cigonyal a base d' escalfar el càrter amb el soplet! Ja tinc els càrters a punt per portar a sorrejar.
A continuació podeu observar com el casquillo està per sobre el pla del càrter. Picant una mica el càrter a terra va sortir sense dificultats.

Vaig aprofitar per repassar un parell de soldadures del subxasis i del xasis de la moto, molant i soldant de nou i enfortint el casquillo del xasis on s' ubica el pedal de fre (vaig veure una mica dèbil).




Ara intentaré salvar la tapa dreta del càrter ja que l' eix del selector està literalment clavat amb la tapa. Vaig poder-ho obrir perquè va saltar el circlip de l' eix i va saltar del seu allotjament.

També vaig haver se tallar amb la dremel el passador de la varilla d' embrague que estava tot enfarregat i no sortia ni taladrant! Sort que la dremel és per a treballs fins i petits, el càrter i la palanca estan intactes.

Ara quedarà decapar el basculant, preparar el dipòsit i començar a pintar.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Mini elevador de motos

Fa temps vaig recopilar material per construir-me un mini elevador casolà. Quan em vaig decidir a fer-ho, m' acabava de comprar un soldador i no en tenia ni idea de soldar. L' invent no va durar gaire perquè de seguida es va desmuntar. Com que aquest pont-cap de setmana ha sigut estrany (el dimarts al matí vaig treballar), diumenge a la Retro i el Montjuic Revival, el dimarts a la tarda em vaig disposar a muntar-ho de nou, aquest cop amb uns coneixements mínims de soldadura que fan que aguantés el meu pes.

Material:
1 gat de Renault Exprés. Crec que és el gat que renault feia servir a finals dels 80 principis dels 90. Donació d'  un conegut d' un cotxe de desguás!

1 tall de viga.

4 retalls de de tubo de cuadrat

Electrodes

Pintura en esprai.

Doncs el resultat és el que veieu: Faltarà provar-ho a la Enduro que li vull fer una revisió completa de dalt a baix i ajustar-la al màxim. La impala serà difícil que l' aixequi perquè el tub va per sota el xassís.

Té bona pinta, i només que em permeti elevar una mica la moto i assegurar-la amb caixes o bidons pe sota les rodes o aixecar-la de darrera o de davant al estil tamborets d' enduro ja em servirà. Els meus ronyons ho agrairan!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Evolució Cota 49

Com que val més una imatge que mil paraules, escriuré poc ja que los fotos parlen per si soles.
 

El xasis i el subxasis estàn decapats. El basculant encara no ja que he utilitzat soplet amb bombona de butà i raspall de pues metàliques. El basculant té els silentblocks de goma i no vull fondre'ls. Segurament ho faré amb decapant o amb molta cura i paciència per no "carregar-me'ls". La part més brillant del xasis no us espanteu vaig treure una mica de pintures amb un "milfulles" per al trepant. També hauré de treure dos plaques del xasis que el reforçen ja que es va trencar pel tub inferior. Hi farem una bona soldada, que segurament la portaré a un ferrer per a millors resultats.


El subxasis vaig haver de tapar un forat que el travessava de dalt a baix, per això es veu una part més brillant. 
Encara queda un petit poro que al calentar-lo amb el soplet va sortir un parell de gotes d' aigua. S' haurà de repasar amb una mica de masilla.


En el subxasis he hagut de refer les soldadures dels travessers ja que s' obria tot i repassar-les una mica amb la mola. (Tenien molt de gruix de cordó i mal fet).


En el càrter un coixinet es resistia a abandonar el lleu allotjament. Escalfant amb el soplet només ha sortit fins la meitat. PEr no castigar l' alumini l' he intentat treure amb un tac d' expansió sense èxit. 





El pas següent a estat soldar el tac al coixinet i escalfar de nou. El resultat és el que veieu:


I el dia no ha donat més de si, perquè també he estat fent altres coses i cap al migdia s' ha ennuvolat i amenaçava pluja, he recollit els patracols i cap a dinar.

Espero i desitjo que el cap de setmana vinent us pugui explicar algun avenç més.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Montesada 2010.

Enguany a la Montesada, 10a. edició es celebra el 65è. aniverari de Montesa. Hi están convidats tots els campions mundials de trial de la marca per exhibir les seves qualitats a la zona habilitada.

Com sempre, de ben segur que serà una gran festa!!!. Totalment recomenable.

Ens veiem a Tona a partir de les 9 del matí

ViVa!!

dimarts, 31 d’agost del 2010

Ens ha deixat Ricard Pinet

Ricard Pinet Saldaña ens ha deixat a l' edat de 79 anys. Vull fer reconeixement a aquest gran home, director de carreres federat que s' apuntava a tot i feia de tot. VA participar a curses de tot tipus: motocross, enduro, trial, velocitat... Es caracteritzava pel seu bon humor. A la última Montesada va afirmar amb el micro a la ma que ell era molt gran i que ja no hi seria. Lamentablement tenia raó. Una llàstima, de ben segur que ja feia temps que devia comptar quants dies faltaven per a la pròxima edició.

Descansi en pau Sr. Pinet.

dijous, 19 d’agost del 2010

El motor de la Cota

Aquest matí he començat a obrir el motor de la cota i pobre com estava, mireu mireu quin cigonyal més maco!!!






























El "xorrerres" sembla que tindrà feina.


Aviat més fotos!!

divendres, 30 de juliol del 2010

per anar fent boca de la Cota 49

Bé abans de començar vacances i deixar el tema de la Cota aparcat fins que afluixi la calor o la moral pugi, us deixo unes quantes fotos per a que us feu una idea del seu estat (lamentable si, però és el que hi ha!)



Quan obres la tapa i veus això t' entra una desil·lusió que dius però que he comprat aquí!!. Ja em podria estar quiet amb la web de la maneta.


L' eix del selector s' ha enganxat amb la tapa del càrter (tapa per cert de rapita 50 ja que porta l' entrada i suport del compta revolucions). L' oli estava fossilitzat i convertit en pols i feia una pudor tot plegat que no t' hi podies acostar. Hi han cargols tant gripats que no hi ha manera de fer-los sortir.

I sense voler avorrir més al personal mireu com està el volant magnètic!!! Tot rovellat.Un cop desmuntat sembla que no ha perdut imantació. Farem les comprovacions escaients abans de dur-lo a Hugopla. Per cert, fixeu-vos amb la punta de torx que hi ha clavada en el cargol de la tapa del volant magnètic. No he provat en la meva vida mètode més eficaç per treure un cargol amb el cap fet malbé, bloquejat o trencat. Millor que els mascles de rosca contrària per a treure'ls. (truc made in la maneta).

Bon esitu!! ViVa!!

diumenge, 13 de juny del 2010

Una cota 49

Aquest passat dissabte vam anar amb la Marta a Manresa a buscar una cota o més ben dit projecte de Cota 49 que necessita una urgent restauració degut al seu deplorable estat. Com que estava molt bé de preu no m' hi vaig poder resistir. Es tracte d' una primera sèrie, per mi la més maca, amb el xassís gris, que li falten varis elements i per més "inri" li van cambiar els parafangs d' alumini per vermells de plàstic.

Feta una primera inspecció un cop arribat a casa, crec que es tracte d' una moto que ha patit molt per les marques que té (tija soldada per dos punts una orella de la botella també té marques de soldadura...), que ha estat molt de temps a l' intempèrie abandonada pel seu estat de rovell de les rodes i perquè el pistó està ben clavat amb el cilindre, s' ha intentat "maquillar" aquests aspectes amb una pintura gris plata molt cutre, que per a mi és pitjor, qui s' enfronta a una restauració en tota regla ja sap el que hi ha.

Vaja la podem denominar una unitat de paller, que de ben segur quedarà com nova!!!. Per cert per trasnportar-la des de Manresa no va fer falta remolc, només desmontar el manillar, tirar els seients de cotxe cap endavant i posar un "tuper" sota el motor per recollir l' oli que perdia el motor.

ViVa!!

Curs Conducció Defensiva Avançat

El dissabte 22 de maig del 2010 vaig fer ús del curset de conducció que em va tocar a la Montesada 2009.

L' Honda Institut de Seguretat es troba a Santa Perpètua de Mogoda, a les intal·lacions de la recent tancada fàbrica de Montesa-Honda. Aquest centre és l' únic que existeix a tota Europa i funciona des del setembre del 2009.







Un cop arribat a la fàbrica i realitzada l' acreditació ens dirigim a l' edifici de l' HIS i ens fan pujar a la primera planta a l' aula Impala (no podia començar millor el dia) per fer la sessió teòrica. Després entrenem amb els simuladors virtuals i tot seguit passem a l' exterior.
A l' exterior ens trobem una pista amb un asfalt que conté les mateixes especificacions que el del circuit Suzuka de Japó, i es que els Japonesos no deixen res a l' atzar.
Fem una sèrie d' exercicis d' escalfament amb la moto (CBF 600) per adaptar-nos hi i tot seguit passem a practicar frenades. Comprovem que funciona molt bé l' ABS de les motos i realment són de gran ajuda sobretot en superfícies compromeses.


Un divertit exercici sobre rampes tipus autoescoles, canal amb forma de "v" amb un tub a l' interior i parar la moto en una rampa, treure les claus tornar a engegar i sortir deixen entreveure qui està més acostumat a anar amb moto i qui no i, que el curs, seria de dur i no anàvem a passejar-nos.
L' exercici de frenada amb superfície molla per comprovar la diferència de disposar de fre amb ABS i no és impressionant i ens deixa a tots convençuts de la seva eficàcia.

A mig matí un canvi de monitor i  motos (les mateixes CBF 600 però sense fre ABS, per realitzar exercicis d' agilitat en la conducció, són més precisos i cansats.

Fem una rigorosa pausa per dinar, i recuperar forces per passar al trial bàsic amb les cotes 4RT que tant ens van meravellar a la Montesada en Toni Bou, En Fujinami i la Laia Sanz, i tant fàcil que sembla i tant que costa de fer-ho!!!.

Després un circuit de cross amb les petites i àgils honda CRF 100 per acabar de destrossar el nostre cos i sentir-nos d' allò més bé després d' una dura jornada motard.

El curs és totalment recomenable!!!

dimarts, 18 de maig del 2010

Impalada 2010

Torna la impalada, que en aquesta edició del 2010 serà el 3 de juliol per les terres del sud de Barcelona, acabant a Torrelles de Foix. Per a més informació visiteu la web del  Moto Club Impala.

Amb el permís del MCI aquí teniu el cartell promocional. Afineu les màquines que ja queda menys!!!

divendres, 9 d’abril del 2010

11è Cooper Rally, Gran Premi Vila de Calonge-Sant Antoni

El 27 de Març de 2010 es va celebrar a Calonge l' 11è Cooper Rally, prova puntuable per al Campionat de Regularitat de Catalunya, en la que la categoria de motos hi era present.

Com que feia temps que tenia ganes d' anar en moto, des de la Montesada (12 d' octubre de 2009) que no ho feia, i la Enduro feia molt de temps que estava parada a última hora vaig decidir participar-hi. El meu company habitual d' aventures, inmers en la preparació de les seves noces (es casa el 8 de Maig) en va dir que no podia participar en la prova, l' augment de feina, ITV caducada, preparar la moto... amb el que vaig decidir anar-hi sol.

Els qui em coneixeu, ja sabeu que m' agrada ultimar fins l' últim detall i anar evolucionant aquest tros de moto que és la Montesa Enduro 360 H-6. Ja feia temps que tenia preparats un suport "made by me" amb passamà per montar road-book i crono, el que tenia no m' agradava gens i això d eno porvar-ho em va passar factura. Vaig instal·lar un rectificador de corrent d' alterna a contínua, primer pas per instal·lar-hi una bateria, que va donar força bo resultat.

El divendres 26 vaig a Calonge, verifico, m' emporto el transponder a casa i ho monto tot al parking, amb la tranquilitat de tenir la feina feta. Poso una motxilleta lligada amb un pop pels tubs d' oli i cap a sopar i dormir que l' endemà s' ha de matinar.

Surto de Lloret a dos quarts de vuit del matí. Primera parada obligada a la benzinera per omplir el bidó auxilliar de 6 litres del darrerre, no sabeu la set que té aquesta moto. Engejo la moto i el crono es penja!! Perfecte, Primer Premi especialista "Llei de Murphy". Enfilo la C-63 cap a Vidreres, primer error!! Quan vaig provar el suport no es movia res i semblava que ja havia descobert el suport definitiu. Amb el pes del roadbook té molt de moviment l' aire li toca de ple, motiu pel qual gairebé faig tot el viatge per l' autovia amb la mà esquerra damunt del roadbook per no trencar el suport, començem bé i encara no he ni arribat a Calonge. Sembla que en Murphy s' ha decidit a no deixar-me sol i fer-me companyia avui.

Arrribo a Calonge amb temps, relligo el suport amb brides (porteu-ne sempre, realment són útils i  no estorben), desmonto el crono li desconecto la iluminació ja que no em farà falta li faig un reset i funciona. No tinc temps de calibrar i "passo" de fer-ho vull anar tranquil.

Som quatre equips de moto, Toni Janot i Josep Maria Delcor equip conegut de Vespas, Manel Malo amb Vespa i Claudio Curieses amb Bultaco streaker, el tercer un servidor i el quart en Josep Cardona, membre de la penya motorista Barcelona, home de motos i rallys participava amb en "Kiku" Romeu en la organització de les primeres Impaladas, Rally Directius fet el 1996 o 1997 a Lloret de Mar per la Federació Catalana de Motociclisme, particpava en aquesta ocasió amb una BMW R 80 ST.

Ens visita l' Àlex del Moto Club Impala per donar ànims, gràcies Àlex això sempre va bé i fa il·lusió veure com gent del MCI s' interessa per les proves de regularitat llàstima que no em siguem més.

La sortida va bé, sembla que el suport es mou però pot aguantar bé, i el crono funciona amb una petita diferència. Al primer control horari arribo tard perquè tant de mirar el suport tiro recte en una rotonda quan havia de girar i haig de parar a posar benzina.

A partir d' aquí els trams es desenvolupen força bé, no vull continuar mirant més el suport si es trenca que es trenqui, de tant en tant paro i miro que les brides aguantin. Vaig gastar-ne un paquet de 25. La diferència del crono em fa anar avançat i això que vaig anar clavat a la mitja, però arribava uns metres abans del que ho havia de fer.

I que dir-vos dels trams, la Ganga aborrit, Santa Pellaia i els Ángels millor, Romanyà d' aquella manera, i Sant Grau-Tossa-Sant Feliu conegut i a fons per fer la mitja (49,9 Km /h) vaig adelantar a en Josep i tot!! .I Sant Feliu-Canyet-Sant Grau divertit però el sol de cara fa que no vegis res i la mitja va baixar!!.

Agraïr el noi de la benzinera Repsol de l' autovia a Platja d' Aro a Santa Cristina d' Aro que em va donar quatre o cinc brides i vaig poder arribar a Calonge ja que havia esgotat les meves!!

La Enduro sense problemes, com sempre!!


Tot i això un meritori Tercer lloc a la categoria de motos que em deixa molt content, conscient de quins van ser els errors i fent-me plantejar moltes coses per a futures proves i curses, ja que aquesta és la que millorque he fet i menys problemes he tingut. Perquè serà?. Caldrà estudiar-ho. Com sempre el bon ambient motard es va fer palés!!!.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Tot reblant el "coco" de la impala

Un divendres a la tarda pot donar per fer moltes coses però quan t' en proposes moltes, n' acabes fent poques.

Feia una setmana que tenia el "coco" de la impala a casa per reblar (altrament malt dit "rematxar" però en blog cal ser una mica correcte) les rosques de suport del "coco" a les orelles de la direcció.

Aquests reblons són de ferro, i pel qui no ho sàpiga, abans d' utilitzar s' ha de debilitar el material, per tant, els cremarem amb el soplet o pistola de calor dos cops, així debilitem el material i al picar aconseguirem l' efecte que volem.

En el meu cas, l' únic problema era que havien agafat tant de joc que el "coco" es movia molt, i cada cop més pel que vaig decidir desmontar-ho i poder-ho solucionar bé sense gaires esforços, re-reblant els reblons (caram tot són "re").

Per fer aquesta feina necessitava un cargol de mètric 10 , amoladora, un tall de passamà i un martell per picar.

El mètric 10 amb la amoladora li donem forma com de cul d' ou per poder picar. Faig la feina en va perquè jo volia picar per fora però m' adono que al voltant del rebló té forma còncava (cap endins), per tant, per rectificar la forma o no enfonsar més picaré des de dins.

Agafo un retall de passamà per estacar al cargol amb forma de cul d' ou a la punta, hi faig reposar el "coco" i amb un altre tall de passamà pico des de dins per tancar el rebló.



El resultat és molt bó, no es mou gens, ara només cal pintar la part afectada ja que com és normal ha saltat la pintura però això amb un bon esprai és feina molt fàcil!!

En el proper post parlaré de les pintures en esprai d' avui en dia que són molt bones.

dimarts, 12 de gener del 2010

Eina per desmontar esmorteïdors

Tant a la impala com a l' enduro quan les vaig restaurar vaig optar per comprar nous els esmorteïdors i passar de restaura-los. Ja feia temps que em rondava pel cap desmontar-los però aquests no van amb el sistema que utilitza betor actualment o en els més moderns de l' època que consisteix amb una pletina oberta per un costat que al comprimir la molla, es treu i queda lliure, si van amb contrafemella és una mica més complicat.

Mirant per la web havia vist moltes eines però c
ap em convençia jasigui pel preu o per ser molt aparatoses. Fa uns dies m' hi vaig posar i vaig veure un sistema rudimentari però senzill i eficaç, com una espècie de mordassa que manté l
a molla comprimida i m' he decidit a fer-lo (si pot semblar plagi i tot però que hi farem. A continuació us detallo com l' he fet.

Material:

80 cms de passamà de 10X50
50-60 cms de passamà 4X25.
1 varilla de mètric 10 (1 metre)
2 arandeles M10
2 femelles M10
1 cargol M
12X50
1 arandela M12
1 femella
M12.

Eines:

soldador
Electrodes
Amoladora
Disc de tallar
Disc de pulir milfulles
1 clau de becs
Joc de broques
Primerament del passamà gruixut li fem un tall de 83 mm contant que 23 son de l' a
mplada del suport de l' esmorteïdor i 30 l' alçada que necessitem per fer el supo
rt per la part inferior de l'
esmorteïdor. Per tant a aquests 83mm i fem dos marques a 30mm de cada punta i presentem el suport de l' esmorteïdor. Un cop tot quadra de mides amb l' amoladora i el disc de tallar , tallem allà on hem fet les marques sense acabar-o de tallar deixem un parell de mm. Aquí on hem fet el tall dobleguem el passamà perquè faci forma d' "u" i un cop s' ha doblegat, soldem el tall que hem fet.

A continuació soldem la "U" feta al passamà gruixut i fem un forat amb la broca del 12 per passar-hi el
cargol que ha de collar l' esmorteïdor al suport. Presentem l' esmorteïdor i pres
entem el lloc on foradarem amb la broca del 10 per collar-hi la varilla de mètric 10 a fi i efecte que quedi el més recta possible.

Amb el passamà prim i fem un tall sense arribar al final a 20 mm d' una de les puntes i ho girem formant un angle de 90 graus. Reemplenem el tall fet amb soldadura.

A continuació hi soldem la varilla de M10 i la collem al suport o peu.

Ja
tenim el suport a punt, ara es hora de posar-hi l' esmorteïdor i anar collant les femelles del la varilla de M10 fins que la molla baixi fins arribar al punt en que es pugui introduïr una clau anglesa. Quan es així s' afluixa la contrafemella de l' espàrreg i es treu el suport superior. Ara la molla ja queda lliure i podem "despullar l' esmorteïdor.

En un proper post ja realitzaré el procés de montatge i restauració a veure com queden aquests telesco "hidrobag". Depenent de com
quedin, el proper torn serà pels de la impala.